¿Que és un túnel de vent?

Un túnel de vent és una instal•lació on gràcies a la tecnologia més avançada i a 4 turbines d’alta potència es genera un flux continu d’aire vertical regulable. Això permet a qualsevol persona, recrear la sensació de la caiguda lliure, en un espai segur i supervisat en tot moment per instructors altament qualificats.

HISTÒRIA I TECNOLOGIA

Els túnels de vent van néixer amb l’aviació i la necessitat de dissenyar i provar noves formes i elements abans de ser muntats en avions reals. El primer túnel de vent va ser fabricat i va començar a operar  l’any 1871 per Francis H.Wenham al Regne Unit. Gràcies a aquest túnel de vent Wenham i els seus col•laboradors van aconseguir grans avenços en aerodinàmica, essent els inventors de gairebé tots els conceptes matemàtics que defineixen per exemple la forma de les ales, fins i tot avui en dia.

Gustave Eiffel va construir i perfeccionar el seu propi túnel del vent, assentant les bases del que avui en dia són aquests equipaments dedicats a l’estudi aerodinàmic.

A la segona guerra mundial els túnels de vent aerodinàmics van adquirir una importància estratègica  enorme, essent una de les raons de la inicial predominança aèria de la força aèria alemanya (Luftwaffe).
Al final de la guerra hi havia a Alemanya 3 túnels de vent supersònics diferents, un d’ells capaç d’arribar a Mach 4,4

TÚNEL DE VENT VERTICAL

Els túnels per a ús científic o per a investigació per a l’aerodinàmica eren de tipus horitzontal, però el túnel de vent de WINDOOR és de tipus vertical. Quina és la diferencia?

Mentre els túnels horitzontals s’han utilitzat per l’aerodinàmica axis com per a l’automoció, els verticals es van inventar per al perfeccionament del disseny de les bombes de caiguda, la investigació aerodinàmica de certs aspectes del vol ( bombardeig en picat) per a millorar els avions en condicions de pèrdua (stall) i, finalment, com en el nostre cas, per a l’entrenament de paracaigudistes.

En el túnel de vent vertical el flux de l’aire es genera i dirigeix de manera que passa per la càmera en sentit vertical i cap a dalt, de manera que qualsevol objecte situat a la càmera compensarà la gravetat amb la velocitat ascendent del fluix de l’aire, romanent estàtic en ella. Així doncs, la càmera rep el nom de “càmera de vol”.

Els túnels verticals per a la simulació de la caiguda lliure van iniciar el seu camí als Estats Units als anys 80 i han anat estenent-se pel món conforme l’esport del paracaigudisme requeria de més instal•lacions per a l’entrenament. El primer túnel d’Europa va ser Bodyflight Bedford, aprofitant una vella instal•lació militar, que amb els seus 16,4 peus és encara el més gran dels instal•lats al vell continent.

Actualment hi ha túnels a gairebé tots els països d’Europa, essent WINDOOR l’únic túnel de vent recreatiu de tot l’estat espanyol (existeix un túnel a Alcantarilla-Murcia, però és d’ús militar i no està equipat per a la seva explotació civil).

La nostre empresa ha començat les obres de construcció d’un nou túnel a Barcelona i ja existeixen altres projectes confirmats per a les ciutats de Bilbao i Madrid.